COSES QUE ET PASSEN A BARCELONA QUAN TENS 30 ANYS
Llucia Ramis
Editorial: Columna edicions S.A.
Edició: Febrer 2008
Pàgines: 226
ISBN: 978-84-664-0863-9
Estat: Disponible
Propietari: Lizquies
"Als vuitanta-set litres de cervesa que han estat font,
de la meva inspiració"
de la meva inspiració"
Vaig veure el llibre en un espai de crítica literaria que fan actualment a televisió. La veritat es que tant el títol de l'obra com els comentaris que feren d'ella em van atraure molt, així es que el dia de Sant Jordi, vaig sortir a les Rambles en busca d'un llibre que no recordava ni el seu títol ni tampoc la seva autora, solament sabía de que anava.
Finalment el vaig trobar, el vaig comprar i vaig tornar a casa amb unes ganes inmenses de començar, però en aquell moment estava llegint-ne un altre i mai m'ha agradat llegir dos llibres a la vegada.
A Coroleu 66, també va cridar l'atenció el llibre, així es que, quan el vaig voler agafar per llegir-lo, els meus dos companys de pis ja me l'estaven inaugurant, finalment aquest estiu, una mica cansada de veure el llibre mort sobre la prestatgeria del menjador em vaig decidir a agafar-lo i llegir-lo.
La veritat es que amb el títol de l'obra, m'esperava una altra cosa, m'esperava una persona totalment desencisada de Barcelona i de les múltiples bestieses amb les que els nostres governants ens sorprenen. M'esperava una crítica àcida a aquesta ciutat que tan odio i que algun dia espero deixar enrera, però al final el que em trobo es una historia, una historia sobre les dificultats d'una noia periodista de 30 anys a Barcelona i les seves múltiples relacions sexuals durant aquest temps.
Em costa creure, que totes elles siguin veritat, o no, qui ho sap, pero el que si que m'ha cridat l'atenció, son paràgrafs molt frescos amb els quals m'he sentit totalment identificada i dificilment jo ho hagués definit millor.
Deixo un que m'ha agradat especialment:
"Ja no sóc una jove promesa. Fins i tot les estrelles del cinema, de la música i de l'esport són més joves que jo: Scarlett Johansson, Mika, Rafel Nadal, Keira Knightley, Rudy Fernández. Cada vegada que algú apareix en portada (un actor, un esportista, una model), mir quina edat té. Supòs que hi ha una època en la qual aspires a ser com ells. I després només cas assumir que no ho seràs mai.
Finalment el vaig trobar, el vaig comprar i vaig tornar a casa amb unes ganes inmenses de començar, però en aquell moment estava llegint-ne un altre i mai m'ha agradat llegir dos llibres a la vegada.
A Coroleu 66, també va cridar l'atenció el llibre, així es que, quan el vaig voler agafar per llegir-lo, els meus dos companys de pis ja me l'estaven inaugurant, finalment aquest estiu, una mica cansada de veure el llibre mort sobre la prestatgeria del menjador em vaig decidir a agafar-lo i llegir-lo.
La veritat es que amb el títol de l'obra, m'esperava una altra cosa, m'esperava una persona totalment desencisada de Barcelona i de les múltiples bestieses amb les que els nostres governants ens sorprenen. M'esperava una crítica àcida a aquesta ciutat que tan odio i que algun dia espero deixar enrera, però al final el que em trobo es una historia, una historia sobre les dificultats d'una noia periodista de 30 anys a Barcelona i les seves múltiples relacions sexuals durant aquest temps.
Em costa creure, que totes elles siguin veritat, o no, qui ho sap, pero el que si que m'ha cridat l'atenció, son paràgrafs molt frescos amb els quals m'he sentit totalment identificada i dificilment jo ho hagués definit millor.
Deixo un que m'ha agradat especialment:
"Ja no sóc una jove promesa. Fins i tot les estrelles del cinema, de la música i de l'esport són més joves que jo: Scarlett Johansson, Mika, Rafel Nadal, Keira Knightley, Rudy Fernández. Cada vegada que algú apareix en portada (un actor, un esportista, una model), mir quina edat té. Supòs que hi ha una època en la qual aspires a ser com ells. I després només cas assumir que no ho seràs mai.
Ellos también hablaron...
4 comentarios:
Potser t'agradarà més el llibre 'Odio Barcelona', de l'editorial Melusina; és a punt de sortir. Aquí sí trobaràs el decensisament del qual parles...
Més info, al seu propi MySpace.
Ostres Sex luthor, estaré atenta a la sortida d'aquest llibre, ja que de vegades agrada llegir que algú sent el mateix per aquesta ciutat i gosa dir-ho i el que és més, publicar un llibre.
De moment crec que continuaré llegint-vos, teniu una forma fresca i realista d'explicar les coses que ens passen a tots.
Gràcies per la recomanació
Gràcies Laura per la recomenació del llibre. Ha estat una lectura agradable i bastant realista...em fa recordar cóm passa el temps de ràpid i com canviem per molt que ens capfiquem pels nostres esquemes. Precisament, jo en tinc ben pocs, d'aquests i vaig fent segons em dicta el cor, i...així vaig..m'agrada així...
i...també m'agrada analitzar, com fa la nostra prota, les vides dels seus col·legues...em fa molta gràcia veure cóm "creixem" ... i cóm ens compliquem la vida. Comparteixo amb ella la curiositat (amb l'exemple de la propietària de la bossa verda) per les vides la gent..me les prenc com contes fantàsics on deixo anar la imaginació a tope..
en fi...que bé..m'ho he passat bé...
Espero que la meva via no sigui unes de les que analitzis.... darrerament ha estat una línia continua amb tendència a la baixa, però en fi, per això també prefereixo escriure les coses al blog.
Publicar un comentario