PERSEPOLIS
Autor: Marjane Satrapi
Editorial: Jonathan Cape
Edició: 2006
Pàgines: 343
ISBN: 978-022-4080-392
Estat: Sunny
ISBN: 978-022-4080-392
Estat: Sunny
Propietari: Lizquies
Marjane es una niña Iraní, que vive en Irán en una familia acomodada y de ideas bastante liberales.
En forma de cómic, Marjane nos explica como evoluciona su vida con la evolución social de su país, como los diferentes cambios van afectando su vida y como de complicado es vivir con ellos cuando tus ideas son tan diferentes a las que debería tener.
Marjane ve como debe pasar a llevar velo para salir de casa, como la gente que conoce es llebada a la cárcel o bien matada por lo que piensan, como después de la represión que sufren en su propio país, tienen que sufrir también una guerra que destruye la ciudad donde vive y encima pone a todos los que quiere en peligro.
Para muchos jóvenes de su edad, la solucón es ir a estudiar fuera de Irán, si lo que quieren es tener una educación segura y fuera de cualquier influéncia, aúnque esto suponga una separación familiar que dificilmente es fàcil de aceptar cuando se tiene 14 años, y cuando uno se tiene que ir a vivir a un continente tan diferente del que una procede, un continente donde no existe ni la hospitalidad ni las costumbres que una tiene.
Es un libro realmente bonito, que sin entrar en grandes parrafadas, porque es un còmic, en diferentes capítulos, nos da una idea ejemplar de lo que ha sido y lo que serà Irán. Es un libro, que aún sin quererelo, explica lo que ahorita mismo estamos viendo en la tele.
Una lectura muy recomendable.
Ellos también hablaron...
3 comentarios:
La protagonista no té una família lliberal; el seu oncle és membre actiu del partit comunista d'Iran...com sempre la idea del bé comú genera molta controvèrsia i, en general, fa por.
Per sort, l'Iran, que és l'antiga Pèrsia, és molt més que aquests capellans barbuts!!.I de fet, els seus homes i dones faran desaparèixer l'anacronisme que els governa...encara que pel camí, desgraciadament, es vessi sang. Les paradoxes de les lliutes de poder entre els diferents estaments d'una societat.La història que és tossuda i no para de repetir-se una vegada i una altra.Pobres de nosaltres,sempre ensopegant amb la mateixa pedra.
Perque no dir-te que tens tota la raó, i segurament que estaràs d'acord amb mi que persèpolis es una forma de saber que ha passat i que passa a l'Iran d'avui, que al final no deixa de ser quelcom que passa en molts altres paisos.
Gràcies pel teu comentari. Espero tornar-te a veure per aquí
Bé, estic d'acord en que és una visió nova sobre la situació a l'Iran, tenint en compte el grau de supervisió que exerceixen els màrtirs barbuts sobre els seus conciutadans..sempre m'han semblat perillosos els salvadors de les pàtries..i és cert que la natura humana no ajuda en el desenvolupament d'opcions socials i polítiques més igualitàries..només l'extrema necessitat ens indueix cap a l'ajuda mútua..però seguirem pensant com Rousseau, encara que sugui un punt de vista un tant ingenu...però ens queda cap altra opció?
Així mateix, que la història parteixi d'una dona, força emotiva, li confereix un caràcter proper i familiar..en definitiva ens mostra com vivim els fets històrics que es van succeint i com els filtrem des de el nostre petit punt de vista.....les vivències de la Història o la Història feta de carn i os..un petit oasi de sentit de l'humor i tendresa, un còmic i una pel#licula molt personals. D'altra banda,què no és personal en les nostres vides ?
Segurament, de tant en tant, donaré una ronda pel món de la ita per veure quines idees li ronden pel cap o potser ens veiem a les muntanyes de l'Índia.
Fins llavors, sort...
27/06/09 Puigmal 2910m, nuvolades i sol..la cerdanya dels ancestres superba.
Publicar un comentario