EL CELLER
Noah Gordon
Editorial: Rocaeditorial
Edició: 6ena gener 2008
Pàgines: 382
ISBN: 978-84-96791-58-9
Estat: Disponible
Propietari: Lizquies
"Tant a Nisapur com a Babilònia,
Tant si la Copa ve dolça com amarga,
El Vi de la Vida no para de brollar, gota a gota,
Les fulles de la Vida no paren de caure, una a una."
Rubaiat
OMAR KHAYYAM
La terra, les vinyes, els ceps, el raïm, les barriques i el vi. No defineixen els sentiments de tots els catalans però si d'una gran part. Per desgràcia no m'he criat entre vinyes, ni tans sols envoltada de terres de conreu, però si que tinc el sentiment de pagès o camperols català.
El que més m'ha sobtat de l'obra, no es la història ni tan sols els seus personatges, tampoc el moment històric en el que transcorre. El que m'es m'ha sobta, és com en Noah Gordon l'ha escrit. Ha transmès al lector aquest amor per la terra i les coses del camp que tenen gran part dels catalans, l'amor que tenim per a l vi en gran part de les nostres terres.
Per mi sencillament sublim el fet de descobrir com un autor de best-sellers americà, després de passar unes vacances a la nostra terra, decideix tornar per fer una obra sobre les nostres arrels, sobre la nostra forma de fer, sobre nosaltres.
M'agradat com en Josep, decideix tornar a la seva terra, pre deixar de ser un pagés qualsevol i treballar amb la seva suor per creixer i aconseguir els seus objectius.
M'ha fet pensar en Donat, anar a ciutat per progressar i veure que la seva qualitat de vida ha minvat i decidir tornar al poble, amb la seva gent, amb la seva terra.
Possiblement caminen en direcció equivocada, o almenys jo crec que ho faig, tornar a la vida del poble, tornar a la vida del camp és un salt de qualitat que perque no algun dia s'haurà de fer
Ells també han parlat...
Tant si la Copa ve dolça com amarga,
El Vi de la Vida no para de brollar, gota a gota,
Les fulles de la Vida no paren de caure, una a una."
Rubaiat
OMAR KHAYYAM
La terra, les vinyes, els ceps, el raïm, les barriques i el vi. No defineixen els sentiments de tots els catalans però si d'una gran part. Per desgràcia no m'he criat entre vinyes, ni tans sols envoltada de terres de conreu, però si que tinc el sentiment de pagès o camperols català.
El que més m'ha sobtat de l'obra, no es la història ni tan sols els seus personatges, tampoc el moment històric en el que transcorre. El que m'es m'ha sobta, és com en Noah Gordon l'ha escrit. Ha transmès al lector aquest amor per la terra i les coses del camp que tenen gran part dels catalans, l'amor que tenim per a l vi en gran part de les nostres terres.
Per mi sencillament sublim el fet de descobrir com un autor de best-sellers americà, després de passar unes vacances a la nostra terra, decideix tornar per fer una obra sobre les nostres arrels, sobre la nostra forma de fer, sobre nosaltres.
M'agradat com en Josep, decideix tornar a la seva terra, pre deixar de ser un pagés qualsevol i treballar amb la seva suor per creixer i aconseguir els seus objectius.
M'ha fet pensar en Donat, anar a ciutat per progressar i veure que la seva qualitat de vida ha minvat i decidir tornar al poble, amb la seva gent, amb la seva terra.
Possiblement caminen en direcció equivocada, o almenys jo crec que ho faig, tornar a la vida del poble, tornar a la vida del camp és un salt de qualitat que perque no algun dia s'haurà de fer
Ells també han parlat...
1 comentario:
... En tota tria hi ha guanys i pèrdues, i és la diversitat de cadascú la que determina el fet d'escollir una o altra direcció...
=;)
Publicar un comentario