Doncs després de gairebé un any vaig tornar al Perdiguero, aquest cop el motiu era ben diferent, consistia en la segona trobada alaconcaguasinesponsor.com
Moltes coses eren diferents aquest cop, degut a la meva estada al País Basc, per motius de feina, jo feia la primera aproximació amb els bascos Javier, Aitor i Dani.
Després de una impresionant pallissa fins a Benasque, ens vam retrobar amb l'expedició catlana, Jorgito i Javier Santamaria i las rubias.....
Vam sopar a una sidreria, típica de Benasc, ja que la freqüentem per tal que ens donguin de sopar a altes hores de la nit. Normalment sol ser l'únic lloc, i amb els preus que tenen doncs no ens extranya
Vam tornar a fer vivac a la caseta que hi ha abans d'hospital de Benasc, dormint poques hores, ja que la nit anterior haviem acabat de sopar i haviem decidit anar a descobrir la marxeta de la zona, ja que no la coneixem prou be.
La sorpresa del matí va ser veure que tot i tancar el cotxe amb clau, ens haviem deixat una porta oberta... evidentment era la porta d'en Dani.
A les 9.00 del matí vam començar a pujar cap al Perdiguero per Remuñe, a
l principi el ritme era fort per part de tota l'expedició, així es que vam decidir parar a menjar alguna coseta i descansar. Mentre feiem fotos.
Un cop superat el primer llac, posiblement la boira regnant ens va trencar el ritme totalment, ja que aleshores vam comença a anar molts lents. Vam estar apunt de fer mitja volta a no ser que uns catalans baixaven del cim i ens van dir que adalt sortia el sol.
La desició va ser la correcta, ja que l'expectacle del cim poques vegades el pots disfrutar tal i com ho vam fer, pero també es veritat que a la muntanya no es pot anar amb boira i per tant ho haurem de tenir en compte per properes vegades.
La baixada va ser ràpida, ja que s'ens va fer fosc i no podiem contemplar el paisatge, apart teniem presa ja que tots pensavem en el deliciós sopar que ens menjariem a Benasque i les copes de després.
Tot això regat amb unes meravelloses copes de cava patrocinades per l'Aitor, degut a que a l'Aneto va pujar el seu primer 3.000.
Moltes coses eren diferents aquest cop, degut a la meva estada al País Basc, per motius de feina, jo feia la primera aproximació amb els bascos Javier, Aitor i Dani.
Després de una impresionant pallissa fins a Benasque, ens vam retrobar amb l'expedició catlana, Jorgito i Javier Santamaria i las rubias.....
Vam sopar a una sidreria, típica de Benasc, ja que la freqüentem per tal que ens donguin de sopar a altes hores de la nit. Normalment sol ser l'únic lloc, i amb els preus que tenen doncs no ens extranya
Vam tornar a fer vivac a la caseta que hi ha abans d'hospital de Benasc, dormint poques hores, ja que la nit anterior haviem acabat de sopar i haviem decidit anar a descobrir la marxeta de la zona, ja que no la coneixem prou be.
La sorpresa del matí va ser veure que tot i tancar el cotxe amb clau, ens haviem deixat una porta oberta... evidentment era la porta d'en Dani.
A les 9.00 del matí vam començar a pujar cap al Perdiguero per Remuñe, a
l principi el ritme era fort per part de tota l'expedició, així es que vam decidir parar a menjar alguna coseta i descansar. Mentre feiem fotos.Un cop superat el primer llac, posiblement la boira regnant ens va trencar el ritme totalment, ja que aleshores vam comença a anar molts lents. Vam estar apunt de fer mitja volta a no ser que uns catalans baixaven del cim i ens van dir que adalt sortia el sol.
La desició va ser la correcta, ja que l'expectacle del cim poques vegades el pots disfrutar tal i com ho vam fer, pero també es veritat que a la muntanya no es pot anar amb boira i per tant ho haurem de tenir en compte per properes vegades.
La baixada va ser ràpida, ja que s'ens va fer fosc i no podiem contemplar el paisatge, apart teniem presa ja que tots pensavem en el deliciós sopar que ens menjariem a Benasque i les copes de després.
Tot això regat amb unes meravelloses copes de cava patrocinades per l'Aitor, degut a que a l'Aneto va pujar el seu primer 3.000.
No hay comentarios:
Publicar un comentario