BENVINGUDA ESPECIAL

Els dies posteriors a la tornada de l'Aconcagua han estat durs, de fet l'esforç tant intens que vaig fer durant un mes a pagat factura un cop a Barcelona.

Allà enmig de les montanyes et dona temps a pensar moltes coses, algunes bones, altres de dolentes, i d'altres simples pensaments per passar l'estona. El que si que tenia clar es que algunes coses havien de canviar a la meva vida i en les meves relacions personals, així que tot i el cansament acumulat la primera setmana ha esta un seguit de proposicions sense cumplir. Quelcom fallava i eren les forces.

El fet es que la reincorporació al dia a dia no ha estat fàcil i més tenint en compte el desànim físic i psicològic que comporta l'experiència viscuda.

El fet és que durant els dies de l'ascenció al cim va ser el meu aniversari, i allà estava jo, pujant la muntanya més alta d'Amèrica a molts kilòmetres dels meus amics i familiars.

El fet es que jo pensava que allà havia quedat tot, i no va ser així. Divendres a la nit, amb l'excusa d'una reunió familiar, ens varem reunir tots per celebrar el meu aniversari, gairebé un mes després allà estaven tots!!!

Potser molts em van veure molt seria i amb desgana, però com he comentat abans va ser tot una sorpresa que en aquell moment em va descolocar. Sincerament em va fer molta il.lusió i perdoneu la meva falta d'expressivitat però aquells dies moltes coses encara s'estaven arranjant al meu interior i el cap el tenia encara a 6912m.

De totes maneres gràcies a tots per la sorpresa, dificilment l'oblidaré.