PRIMER INTENT DE LA BCN-BLANES BTT

Dia 15 d'agost, festa per alguns pocs currants de la ciutat condal i vacances per a la gran majoria dels mortals.

El dia comença amenaçant pluges intenses, però dos intrèpids aficionats a la BTT han quedat a les 9 del matí per intentar la gran gesta d'anar de Barcelona a Blanes en BTT.

Abans de partir s'han de verificar que les bicicletes estiguin en bon estat i que evidentment nosaltres també ho estiguem. Així es que sense un café de bon matí no hi ha sortideta que valgui la pena.

Justament després del café comencem a pedalejar, el temps es posa lleig i parem al primer avituallament, tan sols a 2 minuts de la sortida. L'objectiu era anar a buscar un abric per refugirse de la pluja que estava caient. El temps de pujar a casa i baixar, que el diluvi ja havia acabat de moment. Així es que aquella era la nostra oportunitat, ara o mai!.

Anem pels carrers de Sant Andreu fins al pont de Santa Coloma, on reseguim el riu Besós fins Montcada y Reixach, allà on els mapes diuen que comença el GR-92. Efectivament trobem les marques però això ens obliga a saltar un primer mur amb les bicis, però com ja tenim experiència ho fem de forma ràpida.

Un cop trobades les marques l'excursió unicament consisteix en seguir-les, així es que una pista cap adalt de les muntanyes i entrem dins del parc de la Serralada del Litoral, però ...

poca estona després, les marques deixen la fantàstica pista i s'endinsen per un corriolet no ciclable que ens portarà durant 30 llargs minuts cap adalt de la muntanya, evidentment caminant amb la bici al costat i la pluja mullant-nos els clatells.

Un cop adalt trobem una pista, just per sobre del pont de Santa Coloma....

La pista ens condueix per uns impresionants boscos cremats fins al poblat ibèric de Santa Coloma. Algú coneixia la seva existència? nosaltres no, però la realitat es que està allà. Continuem donant-li als pedals fins a la bonica hermita de Sant Climent, on fem unes fotiquis abans que comenci a diluviar.

Després de l'espectacular inici que hem tingut a la ruta, hem decidit que a partir d'aquell moment, encara que el gr indique el contrari, nosaltres aniriem a buscar el camí de màxima ciclabilitat, així es que després d'un parell de voltes arribem al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

No parem ja que els núvols ens estan trepitjant els talons i continuem fins l'hospital de Badalona on trobem unes fantàstiques parades d'autobus per anar a buscar aixopluc. Quan s'en van els núvols de forma momentànea, no se perque, decidim continuar amb la nostra travessa i trobant unes quantes pujades de ciclabilitat discutible i basalts que ens cobreixen fins les rodes de dalt de tot.

Finalment divisem Alella, però l'emoció provoca la nostra equivocació, endintsant-nos pel meravellós paisatge de la Serralada Litoral seguint unes marques de GR desconegudes. Finalment exhaust arribem a Santa Maria de Martorelles.

Després d'un petit avituallament decidim tornar a l'inici dels nostres suplicis al pont de Santa Coloma i pensar que almenys ja coneixem part del camí