TOBARRA I EL SEU CALVARI

Gairebé sense dormir, al matí següent segons la Mila, s'havia d'anar al poble de Tobarra on es feia una concentració de tambors i cofraries al alt del Calvari. Així es que varem matinar per tal de ser els primers, ja que segons ella allò es plenava de gent i ens vam dirigir cap a aquesta localitat.

Per variar varem arribar els primers i el que ens vam trobar va ser un poble gairebé al complet vestit de cofrares sota la pluja. De turistes, nosaltres els primers.

Aquell dia les processions ens van deixar moltes imatges divertides, i la veritat es que tot i que costa reconeixer-ho, vam poder estar en un dels moments més emocionants de tota la setmana santa, i es que quan totes les cofraries estaven a sobre del Calvari, van deixar de tocar el tambor, el cura del poble va fer el seu discurs terminalista i finalment tots a tocar al tambor per anar a fer el vermutillo sota el gran diluvi universal.




Un cop alimentats els nostres estòmacs, vam decidir tornar a la veina població d'Hellín per veure si allà encara hi havia gent tocant el tambor, i la veritat es que tot i que hi havia poca gent, encara s'hi passejava algú tocant el timbar.

Per acabar la jornada ens vam dirigir cap a Albacete, i sincerament ja ho diu la dita. ALBACETE CAGA Y VETE