AGULLA SENSE NOM, ALIES NI MOSQUETÓN

SITUACIÓN: Montserrat, agulles

DIFICULTAD: IV

LONGITUD: 110 m

DONDE APARCAR EL COTXE: Párking de Can Massana.

INTINERARIO: Se trata de tres largos, muy senzillos y escasamente equipados, únicamente el último puede tener algo más, pero en realidad la dificultad es baja. Buena via para hacer coco

MI HISTÓRIA

Donca avui dia després de la revetlla de Sant Joan, he quedat amb l'Anna per anar a fer una escaladeta per Montserrat, la veritat es que em venia de gust i perque no?

Hem sortit de Barcelona a las 20.30h i hem arribat al bar del Bruc a les 9.00 per a esmorzar, despreés de decidir a quina via anavem finalment hem decidit anar a fer la sense nom i la màquina del tren, així l'Anna podia estrenar-se com a primera de corda.

Finalment hem fet únicament la primera, ja que encara que sembli impossible, la màquina del tren estava ocupada!!!!.

Quan hem arribat a peu de via m'he enfilat cap a munt, total el primer llarg es un II, III i sense por, pero després de 40m sense trobar cap seguro el III fa una mica de cague.... finalment he sentit a l'Anna que em deia, Laura, queden 10m de corda i llavors he vist la llum, un parell de borils, un dels quals precaris eren perfectes per montar la primera reunió.

La segona reunió era un llarg de III amb la mateixa tònica que l'anterior, però aquest cop he vist la reunió molt abans i per tant he pogut pujar disfrutant.

El tercer llarg li he deixat a l'Anna que ha disfrutat fent el seu primer llarg de primera, i es que aqueta vegada es veia el primer boril des de la reunió.

Finalment el quart llarg fins al cim on hem passat un petit pas de IV.

La baixada un ràpel i cap a casa que es feia tard.

Potser algú dirà que la via era facileta, pero aquí us deixo les reflexions de A. Gsarcía Picazo.
"En Montserrat, a lo largo de todas las generaciones de escaladores, siempre ha habido muchos de ellos, por no decir una gran mayoría, que no solamente van a escalar, sino que saben absorver esa alma que tiene cada camino, que saben admirar los panoramas y conocen el gozo de un día con mucho paseo, con ascensiones a cumbres fáciles que , aunque sean de escaso compromiso no dejan de ser arrogantes. A veces van solos, a veces con amigos que sienten todos lo mismo"