MATAGALLS-MONTSERRAT

Un any més la Matagalls-Montserrat. Ja l'he feta 3 anys, i la veritat es que encara recordo el patiment de l'últim cop, quan en Carlos em pujava per les escales de Montserrat per que jo ja no podia més.

El fet és que cada cop es diferent, el que no canvia mai som els protagoniestes de la història. Sempre els mateixos, en Carlos i jo, i es que qui está tan boig per fer-la?

Doncs aquest any la desició la vaig fer a l´últim moment, va ser el mateix divendres a la tarda, mentre acabava el meu curs de tast de vins, al dia següent havia de caminar els 83 km amb en Carlos una altra vegada.

Després d'uns petits problemes logístics, per poder anar a Coll Formic, varem conseguir arribar, i vam sortir a les 19h. tot un rècord, mai haviem sortit tan tard.

La nit va ser fresca i en Guti ens va fer uns bons avituallaments, tot i que ho va fer sol.

Finalment vam arribar a Montserrat, després de 18.30 h caminant, aquest cop el tocat era en Carlos, però ja se sap que mai es pot estar al 100%.

Finalment a Montserrat allà estava l'incansable Guti i els meus pares, disposats a recollir les nostres restes per porta-nos a casa a descansar.