Normalment quan fem alguna de les excursions dels "sin esponsor" el que fem és un cim dissabte i el diumenge ens dediquem a fer el que nosaltres diem un divertimento, que pot ser un pci més petit o be simplement una ferrata o una escaladeta.
Estavem a Benasc i tots haviem sentit parlar d'una ferrata que rep el nom de Sacs. Per la nit vam estar a varis bars fins que en un d'ells varem trobar la resenya, comportavem el material suficient, al dia següent aniriem cap allà.
De bon matí primer ens vam dirigir al bar per poder fer un petit esmorzar i de pas varem deixar en Javier Santamaria acompanyat d'un bon llibre, tots els altres vam decidir anar en busca d'aventura a la ferrata.
Trobar la part inicial de la ferrata va ser molt senzill i després de quatre explicacions técniques vam començar a pujar, no fent cas a un cartell amb lletres grans que possava que estava tancada, el primer tram es una trepadeta que la máxima dificultat la te perque baixa un salt d'aigua que humiteja la roca i fa que hagis d'estar molt atent de no relliscar.
Posteriorment es tracten d'unes rampes amb preses, al principi si ja en saps una mica la cosa es fa bastant aborrida, però per tots aquells que s'iniciaven ho podien passar sense problemes. El temps amenaçava pluja, així és que anavem una mica ràpid, ja que la tragèdia de l'abandonament ens perseguia.
La part final de la ferrata es fa molt més divertida, ja que s'arriba a una serie de panxetes on s'ha de pujar de braços, posteriorment un flanqueig amb una presa curiosa i finalment un segón i tercer sostre que realment ens fa exigir el máxim de nosaltres i ens diverteix a l'hora.
Al final arribem a un petit replà on acaba la ferrata, ho hem aconsegui, ara únicament ens queda baixar per unes pendents relliscoses seguint uns punts grocs o vermells, la veritat es que ja no ho recordo.
Arribem a Benasc on en Javier ens está esperant, ràpidament agafem els cotxes perque s'ens a fet un pel tard i anem cap a Eriste on dinarem i tornarem cadascú a casa seva, be menys jo que torno al país basc a treballar
Estavem a Benasc i tots haviem sentit parlar d'una ferrata que rep el nom de Sacs. Per la nit vam estar a varis bars fins que en un d'ells varem trobar la resenya, comportavem el material suficient, al dia següent aniriem cap allà.
De bon matí primer ens vam dirigir al bar per poder fer un petit esmorzar i de pas varem deixar en Javier Santamaria acompanyat d'un bon llibre, tots els altres vam decidir anar en busca d'aventura a la ferrata.
Trobar la part inicial de la ferrata va ser molt senzill i després de quatre explicacions técniques vam començar a pujar, no fent cas a un cartell amb lletres grans que possava que estava tancada, el primer tram es una trepadeta que la máxima dificultat la te perque baixa un salt d'aigua que humiteja la roca i fa que hagis d'estar molt atent de no relliscar.
Posteriorment es tracten d'unes rampes amb preses, al principi si ja en saps una mica la cosa es fa bastant aborrida, però per tots aquells que s'iniciaven ho podien passar sense problemes. El temps amenaçava pluja, així és que anavem una mica ràpid, ja que la tragèdia de l'abandonament ens perseguia.
La part final de la ferrata es fa molt més divertida, ja que s'arriba a una serie de panxetes on s'ha de pujar de braços, posteriorment un flanqueig amb una presa curiosa i finalment un segón i tercer sostre que realment ens fa exigir el máxim de nosaltres i ens diverteix a l'hora.
Al final arribem a un petit replà on acaba la ferrata, ho hem aconsegui, ara únicament ens queda baixar per unes pendents relliscoses seguint uns punts grocs o vermells, la veritat es que ja no ho recordo.
Arribem a Benasc on en Javier ens está esperant, ràpidament agafem els cotxes perque s'ens a fet un pel tard i anem cap a Eriste on dinarem i tornarem cadascú a casa seva, be menys jo que torno al país basc a treballar
No hay comentarios:
Publicar un comentario