Ja fa molt de temps que tenia ganes de fer la ferrata i el fet es que era una fita que m'havia marcat amb en David, així és que per acomiadar-nos de la meva inminent marxa cap al país Basc, varem quedar per fer la ferrata en qüestió.
Cap dels dos volia matinar, així es que vam quedar a les 9.00 del matí a Cornellà per agafar el cotxe i enfilar-nos camí d'Andorra per anar a fer la ferrata. Abans de tot vam parar a fer un primer café a l'àrea de servei del Bruc, mentre repostavem benzina.
Teniem la intenció de parar a esmorzar abans de la via, així es que vaig tentar al David de parar a Artesa de Segre, on hi ha una panaderia espectacular, on fan unes coques de recapte impresionants.
Les espectatives no van defraudar en David, tot i que ell va veure una cosa molt millor, es tractava d'uns croissants i unes napolitanes extra grans!!!. Qui esmorzar ens estavem fotent fins que per la porta van apareixer en Manolo, la Bego i la Carmen.
Vam estar parlant una llarga estona sobre el meu viatge i els plans futurs que teniem tots. Sobre la meva petita lesió i be.... quan ens reunim només fem que parlar. Finalment van decidir venir amb nosaltres a la ferrata, així es que ja erem 5.
Vam començar molt tard, serien les 3 de la tarda, pero com anavem pocs i tots experimentats la cosa segur que aniria ràpidament. Després d'una hora vam trobar a un grup de nois, just al pas del pont, ells anavem molt més lents que nosaltres, així es que vam fer una mica de temps pujant a un pic pròxim.
Abans de començar la part més dura ja els haviem avançat, anavem molt be de temps, així es que davant dels sorolls insistents de l'estomac del David, vam parar a menjar dos trossos d'empanada cassolana preparada per la seva mare. S'ha de felicitar a la mare del David, ja que l'empanada estava deliciosa i a tots 5 ens va agradar molt.
Just després el pas més complicat de la ferrata, es tracta d'un petit barranc que s'ha de saltar. Tant la Bego, com la Carmen i jo, l'estatura no ens va deixar un altre remei que deixar-nos ajudar per en David que evidentment amb el seu 1.90m no va tenir cap problema per fer el pas.
Acabem la ferrata depresa, ja que s'esta fent fosc i no volem que ens pilli la nit, pero gairebé impossible, just quan comencem a baixar, allà tenim la nit. Fem part del camí de baixada a les fosques, iluminats pels frotals del Manolo, la Carmen i la Bego. Tot s'ha de dir que en David i jo haviem relativament matinat!!!!.
Arribem als cotxes, allà trobem part dels nois que haviem avançat. Van decidir abandonar la via, els altres van continuar, se'ls va fer fosc i ara estaven perduts per la muntanya havent avisat els bombers.
En David i jo no ens podem quedar a esperar-los, hem quedat amb els amics a l'esquinica per celebrar els aniversaris de tots ells.
Per fi varem fer la ferrata, va ser un bon comiat abans de marxar cap al País Basc
Cap dels dos volia matinar, així es que vam quedar a les 9.00 del matí a Cornellà per agafar el cotxe i enfilar-nos camí d'Andorra per anar a fer la ferrata. Abans de tot vam parar a fer un primer café a l'àrea de servei del Bruc, mentre repostavem benzina.
Teniem la intenció de parar a esmorzar abans de la via, així es que vaig tentar al David de parar a Artesa de Segre, on hi ha una panaderia espectacular, on fan unes coques de recapte impresionants.
Les espectatives no van defraudar en David, tot i que ell va veure una cosa molt millor, es tractava d'uns croissants i unes napolitanes extra grans!!!. Qui esmorzar ens estavem fotent fins que per la porta van apareixer en Manolo, la Bego i la Carmen.
Vam estar parlant una llarga estona sobre el meu viatge i els plans futurs que teniem tots. Sobre la meva petita lesió i be.... quan ens reunim només fem que parlar. Finalment van decidir venir amb nosaltres a la ferrata, així es que ja erem 5.
Vam començar molt tard, serien les 3 de la tarda, pero com anavem pocs i tots experimentats la cosa segur que aniria ràpidament. Després d'una hora vam trobar a un grup de nois, just al pas del pont, ells anavem molt més lents que nosaltres, així es que vam fer una mica de temps pujant a un pic pròxim.
Abans de començar la part més dura ja els haviem avançat, anavem molt be de temps, així es que davant dels sorolls insistents de l'estomac del David, vam parar a menjar dos trossos d'empanada cassolana preparada per la seva mare. S'ha de felicitar a la mare del David, ja que l'empanada estava deliciosa i a tots 5 ens va agradar molt.
Just després el pas més complicat de la ferrata, es tracta d'un petit barranc que s'ha de saltar. Tant la Bego, com la Carmen i jo, l'estatura no ens va deixar un altre remei que deixar-nos ajudar per en David que evidentment amb el seu 1.90m no va tenir cap problema per fer el pas.
Acabem la ferrata depresa, ja que s'esta fent fosc i no volem que ens pilli la nit, pero gairebé impossible, just quan comencem a baixar, allà tenim la nit. Fem part del camí de baixada a les fosques, iluminats pels frotals del Manolo, la Carmen i la Bego. Tot s'ha de dir que en David i jo haviem relativament matinat!!!!.
Arribem als cotxes, allà trobem part dels nois que haviem avançat. Van decidir abandonar la via, els altres van continuar, se'ls va fer fosc i ara estaven perduts per la muntanya havent avisat els bombers.
En David i jo no ens podem quedar a esperar-los, hem quedat amb els amics a l'esquinica per celebrar els aniversaris de tots ells.
Per fi varem fer la ferrata, va ser un bon comiat abans de marxar cap al País Basc
No hay comentarios:
Publicar un comentario