Cap a les 7.00 del matí els nostres companys decideixen marxar, en Lluis i jo com anem en bicicleta decidim fer-ho més tard, la consigna és clara, dormirem fins que ens caiem del llit, i el despertar va ser literal, vaig caure del llit, davant dels riures d'en Luisete.
Vam preparar les alforges, esmorzem i quan intentem rentar els plats ens donem compte que ens han tallat l'aigua, així es que deixem com podem l'alberg i enfilem camí cap a Santiago, a pocs metres de l'alberg apareix l'alberguera, ara ja ens feia pal rentar així que comencem a correr com desesperats.
Ánem una mica despistats, així que ens equivoquem buscant una muntanya i arribem per casualitat a un bar on ens donen d'esmorzar. Allà parlem una mica amb el amo i aquest quan li expliquem la meva lesió, decideix fer-me uns massatges que posteriorment portaran conseqüència.
Continuem el camí, no se perque es fa interminable, sembla que aquest 10 km que ens falten s'han multiplicat, plou i el que tenim es ganes d'arribar. El fet es que efectivament els kilòmetres s'han multiplicat, i ja arribant a Santiago avancem als nostres amics de l'alberg. Ens animem ja que les condicions són complicades i dures.
Abans d'arribar a Santiago, escasament a pocs metres ens trobem amb una petita realitat, i es que tronxo la cadena, per sort els 200m que ens separen de la plaça de l'obradoiro són en baixada. Allà està en Lalo i els seus fills per donar-nos la benvinguda.
Un cop fets els tràmits amb la compostela decidim anar a dinar tots junts a un bar amb un nom molt complicat però fantàstic, unes tapes i el que és millor, de postres tarta de Santiago per a tothom.
Sortim, hem de començar a mourens si volem tornar a casa, així que el primer que fem és anar a l'aeroport per recollir el cotxe de lloguer que hem reservat i un cop allà comença la carrera per recuperar coses, els aparells de les dents del Fabio, el meu anell que s'ha quedat en el bar dels massatges, unes tartes de Santiago i la loteria.
Cap al vol de les 19h hem conseguit tot, i hem de marxar cap a Ourense. Es fa complicat el comiat, així es que finalment decidim sopar amb la familia i marxar de nit, la veritat es que conduirem entre els dos fins a Pamplona, on jo descansaré una miqueta i posteriorment continuaré el viatge fins a Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario