DE GUILLENA AL REAL DE LA JARA

Ens varem despertar amb la sensació que erem les persones més afortunades del món, estavem dormint davant del camp de futbol, era diumenge y no hi havia partit!!!! Una bonica anècdota del primer alberg de la via

Varem esmorzar al mateix bar que hi ha a les instal.lacions i després d'acomiadar-nos, ja que cadascú seguia el seu propi camí, vaig anar a fer unes fotos a Guillena, evidentment de dia, la nit anterior tot havia estat molt lent i molt ràpid a la vegada.

Aquesta etapa era repetida de l'any que la vaig intentar fer per primera vegada, llavors de camí a Castilblanco vaig patir la primera deshidratació. Aquest cop va ser diferent, feia calor pero com era a primera hora del matí no tanta i vaig avançar força ràpid.

El camí el recordava tal i com el vaig trobar, amb forces pujades i baixades i amb alguns trams de roca per baixar de la bici.

Aquest cop, un cop vaig arribar a Castilblanco vaig poder veure l'esglesia, i passejar una mica pels seus carrers fins que un home em va dir " chiquilla, que estas en Sevilla y aquí hay muxo pillo, no dejes la bici suelta". Ya pero quan viatges sola es inavitable, encara que segur que ningú s'emportaria aquell ferro.

La sortida cap Almadén de la Plata es fa per carretera fins que al km 16 arribes a la finca del Berrocal, aquest cop estaba oberta, així que cap adins. La veritat es que es un tram preciós, solitari i ple d'animals i cases abandonades, fins que arribes a la crua realitat.... El Monte del Calvario!

Quan t'arpoximes tens davant teu una muntanya, cada cop ets més aprop i no veus cap pujada, fins que estas tan aprop que llavors la veus i..... "el Monte del Calvario dona fe al seu nom" has de baixar de la bici i empènyer com puguis, ja que te més tendència a anar cap abaix que cap adalt... finalment arribes adalt i veus Almadén de la Plata.

Descanso una miqueta contemplant la Torre del Rellotge, es massa dora per acabar aquí la ruta així es que decideixo continuar fins al Real de la Jara. al principi es molt bonic, fins que arribes a fica Mateos. Aquest amo la te tancada y no deixa que els peregrins puguem passar, així es que toquen 16 km de carretera.

Al Real de la Jara va ser l'alcalde el que em va rebre a casa seva per firmar-me la credencial. Com bon polític, abans de donar-me la clau de l'alberg em va atracar (8€ per només dormir!), això si, em va recomanar un parell de bars per anar a sopar.

A l'alberg hi ha un holandés que no te gaires ganes de parlar amb ningú, així es que decideixo marxar sola a sopar a la casa de la cultura, que està just al costat del Hogar del jubilado... i comunicats per l'interior, així es que ja sabeu on vaig sopar.