CARCABOSO I LA SRA. ELENA

Després d'una nit sense aclucar l'ull, preparo les alforges i baixo a esmorzar al bar que està a la mateixa plaça de l'esglèsia. Com el dia anterior en Luisete decideix anar fent mentre que el Lalo i jo ens quedem prenent un café i veient com dos americans intenten buscar alguan combinació que els condueixi fins a Salamanca.

El matí es presenta dur, es una tirada de 33.7 km sense cap poble, així es que sense demorar-nos gaire anem fent via. A poc a poc anem avançant els nostres companys d'alberg que fan el camí caminat. Entre ells està l'iñaqui un català jubilat que ha sortit de Càdiz i va acompanyat d'un aleman al qual li va ensenyant català.

Al principi el camí es molt tranquil fins que s'arriba a la N-630, allà comença un troç una mica més tècnic mentre arribem al pantà d'Alcántara. Amb la visió de la torre de Floripes creuem el riu Tajo, i quan ja hem acabat la pujada i sembla que comença la baixada.....

Apareix una pujada a traició que ens portarà per un altipla ple de caçadors fins a Cañaveral. El camí i les vistes per variar fantàstiques a no ser per les pedres del camí i el fort vent que ens bufa de cara... d'esquena no, no sigui que ens ajudi a fer més kilòmetres del conte.

Quan ja es visualiza el poble de Cañaveral, escollit per poder parar a dinar, el camí ens depara una petita baixada tècnica i disfrutona, abans de creuar el Pont medieval de San Benito. Arribem a un bar on ens mejarem uns fabulosos entrepans preparats amb torta del Casar, avui es festiu nacional i les possibilitats de poder comprar alguna s'han reduit totalment.

Continuem l'etapa pujant per carretera cap al Puerto de los Castaños, ja que tothom ens diu que no anem pel camí, ja que es tracta d'un tallafoc que ens pot provocar l'abandonament de la ruta allà mateix. El final del port ens depararà una petita sorpresa. Allà hi ha un club de carretera d'aquests que m'agraden tan, l'únic problema es que estava tancat.

Baixem fins a Grimaldo, allà coneixerem el personatge del dia, es tracta d'un avi, amb bastó inclòs, que s'aferra a mi, i m'explica el magnific alberg que tenen al seu poble, ens convida a quedar-nos, pero per a uns ciclistes es massa d'hora acabar allà mateix la ruta i li diem que volem continuar fins a Carcaboso. Finalment deixa el meu braç i m'anima indicant-me que ara ens queden 19km de baixada!.

Durant gairebé més de 2 hores vaig recordar aquell avi i el seu bastó. Evidentment la baixada mai va arribar, el camí era un seguit de pujades i baixades per unes deheses presioses que en Lalo va batjar com "Coitus Interruptus", ja que al final d'una baixada sempre hi havia una pujada.

Just quan ja veiem l'embalsament de Riolobos, gairebé patim la desgracia del dia, i es que al final d'una baixada hi havia un trencant amb un petit precipici de 4m. Gràcies a que les bicicletes encara tenien els frens intactes tot va acabar amb l'anècdota de ser un incident.

Galisteo es presenta com un poble enmurallat a la part alta d'un petit relleu. Les seves muralles estan fetes de "clastos rodados" i realment es una cosa fabulosa. Descansem adalt de la muralla, veient com el sol es comença a pondre a l'horitzó, abans d'avançar cap a Carcaboso on en Luisete ja ens està esperant a l'hostal de la Sra. Elena.

A la Sra. Elena la definiriem com tot plaer, es tracta d'una Sra. gran que regenta un hostal, en un petit poble. Ella es tot hospitalitat, així es que ens rep com deu mana i ens mima i ens tracta com si fòssim els seus fills. Aquella nit abans d'anar a dormir, mentre fem els torns de dutxa oportuns, aprofitem per arreglar bicicletes i possar-les apunt.

La nit comença en un restaurant extret del més profund que una persona pot trobar a l'Espanya profunda, fins i tot ens amenitzen la vetllada amb música del Fari. Nosaltres no ens tallem i davant de tal ambient retro, decidim pendre unes copetes de Pacharan.

Quan tornem a l'hostal la Sra. Elena es sorpren que encara estiguem desperts, així que ens envia cap al llit inmediatament, però quan nosaltres veiem la festa que hi ha allà, amb aquells avis d'edat avançada decidim quedar-nos a fer l´última copa, la veritat es que quan uns porten unes copes de més s'ajunten amb uns altres que el que volen es passar-s'ho be, doncs passa el que passa.

Si mai passeu per Carcaboso, aneu a veure a la Sra. Elena, si no es així, aquí us deixo la seva pàgina web: http://viadelaplataelenacarcaboso.iespana.es/