ARRIBEM A PUEBLA DE SANABRIA

El dia no começa del tot be, ja que tot i que no plou, quan ens despertem dues de les nostres bicicletes han aparegut amb les rodes punjades, per sort aquesta vegada no ha estat la meva.

Tardem una mica en reparar-les i es que apart del temps que hi invertim, comencem a estar cansats de tants quilómetres a les nostres cames, alguns de fet ja portem més d'una setmana!.

Finalment decidim sortir de l'alberg, però no anem gaire lluny, ja que el bar està a escasament 100m de l'alberg. Allà esmorzem un café amb llet, ja que la mestresa no està disposada a donar-nos res més. Quan acabem d'esmorzar i comença a ploure, decidim marxar.

L'inici de la ruta es fa per uns camins preciosos, sempre al costat del riu Tera, la llàstima és que les pluges de la pasada nit l'actual plenen els camins de fang i fan que sigui molt més cansat i dur tot el camí.

L'anecdota del dia la trobem a Calzadilla de Tera, on just després de veure una esglèsia abandonada, passem per un petit caminet on algú comenta la facilitat que pot haver de que algú punxi una roda, i evidentment en menys de 5 minuts ja he punjat, i es que no s'ha de fer esperar al personal.

Passem per un embalsament, sempre plovent, i la sort en aquest cas es que el camí està cimentat, que si no.... és en aquell moment que deixem el riu per continuar entre prats. Potser es la pluja constant o be el cansament, que la veritat es que tots tres estem una mica desanimats i no xerrem gaire, fins que arriba l'hora de dinar on parem a Mombuey a un bar de carretera.

Tots tres estem d'acord que amb aquell temps no val la pena parar a menjar enmig del camí, de fet el que ve de gust és una sopeta ben calenta.

Encara que sembli extrany, aquest cop si que ho fem be, i decidim marxar del restaurant just quan surt el sol, per tant, per primer cop en tot el dia, començarem a anar en bicicleta amb el solet, i axiò es va notra fins i tot en el nostre ànim.

Fem uns quants kilòmetres més seguint el camí, aquest és molt dur degut a la quantitat de fang acumulat, així es que quan arribem a Asturianos ens pensem si continuar pel camí o be per la carretera, ja que s'està fent tard i arribarem de nit a Puebla (cosa que no és d'extranyar).

Decidim continuar pel camí, ja que aquesta ha estat la nostra filosofia des del començament de la nostra història, però la veritat es que possiblement no arribem ni a fer 6 km que hem de baixar a la carretera, els corriols estan molt durs i gairebé es fa interminable el trajecte entre poble i poble, i són curts.

Arribem a Puebla de Sanabria, en Lalo ens ha parlat molt bé d'ella, i la veritat es que amb raó, ja que el seu paisatge es formidable!!!. Ens endinsem en el seu casc medieval fins que veig als meus companys a dalt de tot de una pujada, allà està informació i turisme, que és igual al lloc on ens segellen les credencials. La pujada es forteta, i algú que va pel carrer decideix animar-me.

La nit la varem anar a passar a l'escola de monges del poble, ara sense nenes, ja que més be es tracta d'un internat, crec que si arriben a haver monges a en Lalo i a en Luisete no els haguèssin deixat entrar.

Ens dutxem i anem a fer una visiteta ràpida pel poble mentre busquem algun lloc per anar a sopar, abans passem per una pasteleria que fan unes pastes....., finalment arribem a un bar on ens preparen uns cecina amb pa amb tomàquet impresionant i uns ous estrellats!!!! hem d'agafar forces ja que demà toca l'etapa reina del dia.

Continua plovent a Puebla de Sanabria.