Al dia següent ens vam trobar al bar que hi havia just sota del portal on dormiem, allà vam esmorzar abans d'agafar les bicis i continuar el nostre trajecte per la via de la plata. Eñ dia seria dur, ja que tots tres estavem bastant resacosos.
Al principi, tots tres ciclavem sense dir-nos res, anavem per uns camps segats i solitaris, fins que finalment vaig punjar, això crec que ens va despertar als tres, que vam començar a riure, i fins i tot algú es feia creus que jo haguès punjat en aquell tipus de terreny.
Passem per varis pobles, fins que finalment arribem al cubo de la tierra del vino, més o menys era mitat de camí. Allà comencem a buscar supermercats o be algún bar on poguem menjar una miqueta abans de continuar el camí.
A cap lloc ens donen de menjar, i la veritat es que tots tres ja ens estavem pensant que possiblement hauriem de fer 13 km més sense dinar, però algú ens va parlar de la Sra. Carmen. Ens vam adintrar al poble fins que vam arribar a casa seva. Inmediatament ens va obrir les portes i ens va acomodar a la taula del menjador.
No hi havia gaire per triar, així es que tots tres vam menjar un fantàstic plat de pasta i uns ous fregits, s'havien de guanyar energies!!!! El dinar el varem fer entre riures amb les seves filles i uns senyors que estaven asseguts a la taula del costat, això si, tot molt familiar.
Després de dinar, vam decidir sortir a arreglar una nova punjada que tenia a la bici, aquest cop en Luisete em va ajudar, no abans de tenir algún mal entès amb la dona de la casa.
Continuem la ruta per un camí pròxim a la via del tren, passem per varis pobles entre camps fins arribar a Zamora. Allà esquivem algunes quantes trampes que trobem pel camí, i ens dediquem a buscar allotjament, ja que hauriem de fer una petita parada tècnica per descarregar fotos, arreglar bicis etc.... així es que en Luisete, va en busca de les Sres. més joves de la zona per tal de preguntar-lis per l'alberg juvenil.... quin esclat de riure.
Finalment arribem a l'alberg, allà les ganes d'allotjar-nos son nules i la única cosa que ens saben dir és que tot está ocupat per als estudiants i que nosaltres no tenim plaça. Finalment decidim anar fins al poble següent, Roales del Pan, on segons els guies donen un local per dormir.
Arribem de nit, però per sort, aquí si que ens deixen les claus del local, ara únicament queda trobar un lloc per comprar menjar, ja que ens han dit que cap bar de la zona ens donaran de sopar (quins paratges més hospitalaris que estem trobant). A la carretera trobem un lloc de productes regionals que causen els nostres deliris.
Abans de sopar ens possem a arreglar punjades, per anar fent gana, ja que realment entre tots tenim moltes punjades per solucionar. Quan acabem preparem el sopar a base de pa i embutit. Tot molt rústic, però deliciós, i possiblement un dels millors sopars de la ruta.
Finalment estirem els nostres sacs al terra i ens posem a dormir fins al dia següent
No hay comentarios:
Publicar un comentario