LA SIERRA DE BÉJAR

Al matí següent ens despertem ben d'hora, el dia serà bastant dur, ja que atravessarem la Serra de Béjar, tornem a la muntanya i tots tres sabem el que això suposa. Aquesta etapa, la farem tots tres junts, ja que en Luisete ja s'ha cansat de la soletat del camí i prefereix seguir amb nosaltres.

Quan ens despertem tenim la primera sorpresa del dia, i es que la Sra. Elena ha recollit la nostra roba per tal que aquesta no es quedés mullada amb la rosada. Quan baixem a esmorzar ens la trobem al bar, allà ens preprara uns bols grandiosos de llet i café i uns torradetes. Abans de marxar uns petits consells per tal que seguim el camí correcte. "Hasta la casa, entonces 40 metros a la derecha y des de allí un camino en diagonal" tot això escenificat per ella mateixa.

Abans de marxar i després de decidir per majoria absoluta que seguiriem els seus consells, ens dona 2 ous durs a cadascún, per tal que tinguem forces suficients per al camí.

Sortim de Carcboso, encara es fosc. Fem cas a les seves indicacions i després de deixar el camí, inmediatament el retrovem sense passar per la carretera. El camí que ens depara es preciós. Passem per un conjunt de deheses meravelloses que ens haguèssim perdut si no l'arribem a fer cas (la guia també t'envia per la carretera).

Després de gairebé dues o tres hores, a un ritme molt bonic, veig l'arc de Càparra. Es traca d'un enblema del camí que quan el visualtitzo per primer cop, surt corrents amb la bici a tot pinyó, deixant als meus companys clavats i impresionats, i es que després de la reparació de la nit anterior, la bici va com una seda i es nota en el meu ritme.

Passem llarga estona visitant les runes i fent-nos fotos fisn que finalment decidim enfilar fins Aldeanueva del Camino per anar a dinar, com he comentat abans el dia era dur i s'havia de fer via.

Dinem a la plaça del poble uns entrepans que ens fan al bar del davant, i posteriorment el café al bar del davant.... mare meva, un altre cop torno a ser una raça rara, era un bar de poble tot ple d'homes i jo arribo allà amb el culot per demanar un café.... Gràcies a que en Lalo va arribar a la poca estona, que si no, segur que no surto viva d'allà.

Al migdia comencem a pujar cap a Baños de Montemayor, si haguès tingut molt més temps hagués parat a fer un bany, pero no era qüestió de trencar el ritme en aquells moments, així que cap andavant.

En aquell mateix poble tenim dues opcions, o be pujar al port per la carretera o be per la calçada romana. Nosaltres ho fem per la calçada, es tracta d'una pujada duríssima empedrada on de cop i volta apareixen alguns esglaons que has de sortejar com pots. Els primers els saltes amb la bici, els tres última baixes i els saltes a peu. Al final arribem adalt del port, la pujada duríssima pero meravellosa on les hi hagi.

Passem puerto de Béjar i baixem fins a Calzada de Béjar, disfrutant d'una de les millors baixades del camí, encara que en Lalo ens diu que la millor encara està per arribar. Un cop allà, com es d'hora i aquell dia estem que ens sortim els tres, decidim fer via cap a Valverde de Valdecasa on hi ha un alberg on podrem dormir.

Encara no es fosc i es un record per nosaltres arribar de dia al poble de destí, si no fòs perque ens diuen que no hi ha alberg, el més pròxim que tenim es agafar les bicis i tirar cap a Fuenterroble de Salvatierra, 7 km més per acabar el dia.

Arribem ja de nit, pero a la casa parroquial ens acullen molt be, ens dutxem i mentre espero als nens, comparteixo una magnifica estona amb el cura Blas els seus colegues, la llar de foc i un gotet de sidra. Ens conviden a sopar, pero finalment decidim anar al bar del poble, i no ens equivoquem.

Després de sopar, al bar començar a entrar molta gent jove, allà ens diuen que les festes del poble han estat fa poc i que aquell cap de setmana tota la joventut a pujat per acabar-se tota la veguda que els va sobrar. A tot això els peregrins estem convidats, nosaltres tres i quatre gallecs que estan fent el camí a un altre ritme més pausat.

Al final sortim tots set del bar tocadets... arribem com podem a la casa parroquial on el pare Blas està assajant cançons de missa amb les seves feligreses. Riem per la situació i després cadascú a dormir al seu llit, però abans ....

Doncs l'alcohol fa el que fa, la meva visió abans d'anar a dormir son 2 dels quatre gallecs fent una lluita entre ells al passadis. Les armes són el motxo i les escombretes del lavabo. En Luisete espera amagat a la dutxa, amagat darrera la cortina, davant del inminent perilll químic de la situació.