VIA TERESINA

Doncs avui ha estat una sortida d'emergència, ja que la nostra intenció inicialment era anar a l'eternal running d'Igualada, és a dir a la famosa cursa dels invencibles, però en David i jo hem sigut vençuts a la primera, quan no hem aconseguit arribar a temps per a la inscripció.

La sortida alternativa ha estat a Montserrat, a fer la Vía ferrata de la Teresina. Aquest cop vam decidir quedar a una hora prudencial per tal que no s'ens fes de nit a la baixada, així que a les 10.15 min sortiem de Cornellà, amb una petita demora de 15 min sobre l'horari previst.

La primera parada va ser a Carglass, on estava el sexy fent-se un canvi de vidres. La bona noticia, va ser que no m'havien robat tots els estris d'escalada i que per tant podriem continuar amb el pla previst de fer la Teresina.

El primer que vam fer va ser anar a esmorzar al bar la Roca de Monistrol, després d'un atracament com deu mana per dos entrepans i les seves begudes, vam decidir no tornar-hi mai més.

Aparquem el cotxe al parquing de Santa Cecilia, allà ens donem compte que no serem ni els únics ni els últims en realitzar la ferrata. Allà ens trobem una parelleta que s'està preparant per fer la mateixa via. Així que els preguntem com hi podem arribar, ja que nosaltres hem decidit anar sense resenyes.

Ens perdem durant 5 minunts, de fet no ens perdem, simplement anem pujant pel barranc del "mejillón" i ens trobem uns nois que ens diuen que ells creuen que estan a la Teresina, i nosaltres no ens els creiem i decidim tornar cap enrera on trobem a la nostra fantàstica parelleta que ens confirmen que anavem be.

Anem deixant temps a totes les expedicions que tenim davant, ja que amb la tonteria ens hem quedat els últims, però amb l'experiencia que ja tenim en vies ferrates, la veritat es que els anem agafant de forma ràpida. Tot i així en David decideix fer temps provant noves vies alternatives.

A la parella l'avancem a la zona del rappel. Allà en David i jo som més decidits i passem al davant, la veritat es que és una destrepada una mica exposada i fa una miqueta de cague, pero de mica en mica aconseguim arribar al final.

Continuem la via fins a un petit espoló, on trobem la següent expedició, passant'ho una mica malament, ja que la roca està un pel mullada i rellisca basntant. Per fer temps, en David decideix pujar l'espoló en lliure. Felicitats!! al final farem de tu un escalador.

Finalment arribem a la famosa xemeneia, i allà doncs caravana d'expedicions, tot i que en part va ser una sort, ja que entre tots ens varem ajudar a pujar un pas un pel difícil que hi havia. En David i el noi basc fent de pilars i tots els altres d'anxanetes.

Finalment arribem al cim de Sant Jeroni, quan els últims raigs de sol ja estan a l'horitzó. Foto ràpida i comencem a corre escalades cap avall, i això s'ha de llegir literalment, perque va ser així fins al Monestir, on vam comprar una mica de mató abans d'anar caminant fins al cotxe.

Finalment vam ser els primers en arribar al cotxe, i com no ja bastant entrada la nit