TORRES DEL PAINE

Doncs aquests darrers dies he estat fent el trekking de les Torres del Paine, en realitat es el que es coneix com el circuit de la W.

S'ha de dir que he estat molt afortunada, ja que normalment per l'època en la que estavem el mal temps i el vent és el que predomina, de fet amb altra gent que ha intentat el circuit uns dies abans que jo han sortit amb mal gust de boca degut als forts vents, i m'ho crec ja que els vaig experimentar al Chalten.

La tàctica del circuit era, poc pes, llogar la tenda i el sac de dormir i caminar molt per intentar fer dobles etapes, ja que el parc es especialment car, et claven 30$ per únicament dormir al refu. Una barbaritat.

El primer dia vaig arribar al Refugi Chileno, allà els guardes em van aconsellar que ràpidament puges al mirador de les Torres del Paine, ja que estava descobert i era una oportunitat única en aquesta època de l'any. Així es que gairebé sense parar vaig anar cap allà.

Quan vaig arribar, s'em va escapar un "INCREIBLE", imagineu la imatge de la foto davant vostré, es realment increible, així es que uns americans que estaven allà refugiant-se del fred es van posar a riure.

El dia següent tocava l'estapa reina, volia fer el Valle del Francès i anar a dormir al Refugio Pehoé. Els guardes em van dir que impossible, que no ho podria fer però ells no van tenir en compte que:

a) No saben que a la Laura no la guanyen caminant.
b) Crec que feia temps que ells no ho caminaven.
c) Opció a i b són certes.

La resposta correcta es la c. Vaig conseguir fer el circuit, segons tots els guardes quelcom increible, fins i tot els vaig haver d'ensenyar les fotos que havia fet amb la camara digital com a testimonis de l'aventura.

Per cert, al final del Vall del francès hi ha un mirado, crec que és el millor mirador del món, potser allà estaven les muntanyes més maques del món. Així es que amb elles vaig compartir el meu dinar, una fabulosa llauna de sardines amb tomàquet made in Argentina, amb pa de 6 dies made in Argentina.

El fet de disposar de dies fantàstics a Paine, sense vent i sense núvols és ser molt afortunat, però també comporta unes nits geladores. Així és que la nit a la tenda al costat del llac Pehoé va ser molt fresca, el suficient com per aixecar-se a les 7 del matí i veure que la tenda estava totalment glaçada. Si, hi havia gel al voltant de tota la tenda. Allà estavem 4 tendes, i tots coincidiem en dir que aquella nit havia estat terrificament geladora, així és que tots vam decidir plegar i marxar cap a la civilització. Això si caminant 18 km en menys de 4 hores, ja que el trasport públic no funcionava fins al dia següent. Jo no em quedava ni una nit més allà!!!!!!

Crec que tots varem escollir correctament. Es temporada baixa a Torres del Paine, perque just acaba l'hivern, la probabilitat de bon temps es anecdòtica i el fred en aquestes latituts és gelador, aquest es el motiu pel qual únicament haviem una 20 de visitants a tot el parc. (Ningú es pot imaginar el que es fer un dels trekkings més bonics del món i no trobar-te ningú pels camins).

El fet es que els 7 afortunats varem conseguir arribar a agafar el colectiu que ens portava a Puerto Natales, el nostre comiat de Torres del Paine, va ser una cortina de núvols que tornava a tapar els seus cims.