LAS BARDENAS REALES EN BTT

Per tal de veure en Luisito, un company amb el que vaig fer la Ruta de la Plata, vaig decidir organitzar una sortida amb btt per a les Bárdenes Reals, a la zona de Navarra.

En un principi, en Luisito ens acompanyaria, pero la mort de la seva ávia va provocar una baixa ciclista a última hora, tot i així ens va convidar a la granja del seu tiet.

Finalment al cap de setmana varem anar una bona colla, Melo, Raquel, Bego, Carlos, Carme, Manolo i jo. El divendres, l'activitat proposada era força fàcil, anar fins al poble d'Alfaro, on en Luisete ens esperaria preparant la xemeneia i on, després de la sorpresa inicial, veuriem que anavem a sopar i dormir en una preciosa cava de vins de la rioja elaborats per la seva família.

La veritat es que la nit va passar molt ràpida i finalment a les 4.00 del matí vam decidir anar a dormir, ja que la intenció era anar a fer una mica de bicicleta al dia següent.

Quan ens vam aixecar, vam tornar a fer el que haviem deixat el dia anterior a mitges, menjar. Quan varem acabar ara si que de veritat, vam decidir agafar les biciletes per anar a fer una volta per les Bárdenes.

L'excursió seleccionada va ser la volta del Polígon, es tracta d'un circuit de 30 km aproximadament que passa per als indrets més bonics del lloc, la nostra intenció era desviar-nos del circuit per pujar el Rallón, pic més alt de la zona, pero després de donar-nos compte que ens l'haviem passat, que començava a ploure i que el vent el teniem en contra vam decidir acabar l'excursió al punt de sortida i deixar la pujada per l'endemà.

A la nit aquest cop vam anar a dormir a l'Albergue de la Virgen del Yugo, allà ens van donar de sopar, i finalment qui va anar al catre abans que el Carlos va aconseguir dormir, cosa que tots els altres no....

La nit va estar plovent continuament, per tant al dia següent molts van decidir deixar la bici aparcada i caminar. La premisa era clara, a veure qui conseguia arribar adalt del Rallón abans, jo estava amb l'equip de les bicis, i tot i ser una ciclada dura perque ens varem perdre varies vegades, vam aconseguir arribar els primers, encara que l'equip de caminadors ens seguia de molt aprop.

Finalment tots vam fer cim, i vam baixar de presa i cap a un bar a menjar alguna coseta i cap a casa que el cap de setmana ja havia estat prou complet.