2 DONDE VAS ITA: DEL REAL DE LA JARA A ZAFRA

DEL REAL DE LA JARA A ZAFRA

09 octubre 2006

Era evident que l'holandés havia marxat molt aviat de l'alberg, era un "payo" una mica raro, així és que millor que estigués una mica lluny, la veritat.

Vaig recollir les meves coses al so de les obres que estaven fent a l'alberg per a la seva ampliació, i no m'extranya amb el preu que tenien, vaig baixar al bar los claveles a esmorzar. Fa uns anys, vaig passar més de 4 hores allà esperant que passessin les hores per poder agafar la bici, aquest cop l'estancia seria molt més curta, únicament esmorzar, amb l'agradable companyia d'un iaio del poble que m'explicava com treballaven a la mina.

Només sortir del Real de la Jara, et trobes un fantàstic castell que et dona la benvinguda a la provincia de Badajoz, així que ràpidament la foto i a continuar, que avui era un dia per triumfar.

El camí es preciós fins que arribes a les obres de l'autovia N-630. Llavors t'obliguen a anar per la carretera, i el pas de camions irrespetuosos es constant, així es que la única cosa que penses és "Que Dios reparta suerte!".Finalment arribo al càmping, des d'on s'agafa una pista per arribar a Monasterio passant per la Cruz del Puerto.... una altra creu al camí.

Finalment baixo a Monasterio a agafar una mica d'aigua i continuar el camí cap a Fuentedecantos.Fa anys em vaig perdre en aquest camí i la deshidratació va provocar que abandones la ruta, aquest cop la cosa pintava diferent però....El camí era preciós, aquest cop no em vaig perdre a la corva i vaig poder seguir les segetes.... però no havia de ser tot fàcil, vaig punxar i vaig perdre molt de temps, de manera que el dia més calurós de la ruta em va pillar a ple migdia enmig de la ruta.

Vaig arribar a Fuentedecantos destrossada i únicament el fet d'abandonar al mateix lloc que l'últim cop em va fer continuar.Abans vaig disfrutar de l'alberg amb una amanida feta amb molt de carinyo i compartida amb altres peregrins que havien patit la mateixa calorada i m'aconsellaven no continuar, però havia d'arribar a Zafra, la meva ment ho necessitava.

Vaig sortir en direcció equivocada i aixó em va costar uns quants kilòmetres més gratuits. Posteriorment, camí cap a Calzadilla de los Barros em vaig tornar a perdre, en aquell poble un Calzadillanes de los Barros em va dir que el camí fins a Zafra estaba impracticable, així és que vaig continuar per la carretera per fer uns quants kilómetres més.

Vaig arribar tard a Zafra... l'alberg estava en un antic monastir, tot plaer. Quan vaig arribar els altres peregrins estaven fora, així es que vaig decidir anar a sopar sola. Quan vaig tornar vaig trobar a 4 nois de Barcelona que estaven fent la via de la plata al revés amb btt i una sr. basc.

Aquest sr. no se perque havia tingut un mal rotllo amb els de l'habitació i l'havien fet fora, total que va acabar a la meva habitació. Va estar be perque vam xerrar una mica abans de dormir

No hay comentarios: