SER VALENT

L'altre nit anava amb l'autobus que hem portava des de les misiones de San Ignacio Miní fins a Buenos Aires. Al meu costat hi havia asegut un senyor amb el seu fill de quatre anys.

Durant el viatge varem estar parlant i li vaig explicar el meu viatge, ell em va dir, ¨Que valenta, tu sola¨.

Posteriorment ell em va explicar, que fa 4 anys es va casar i va tenir el nano, al cap d'un any es va divorciar i s'en va anar a viure a Buenos Aires. De vegada en quant tornava a misiones perque allá estaven els seus pares, però mai veia el nen.

Aquest cop va ser diferent, ja que un cop allá la mare del nen el va anar a veure i li va dir que no podia portar el nen a l'escola perque aquesta estava molt lluny, i que si ell s'el podia endur cap a Buenos Aires.

Doncs allà estaven pare i fill al meu costat, discutin si Boca o River era millor en el mateix seient camí cap a una nova aventura... una gran aventura.

Sort, que us vagi bé, ja que vosaltres si que sou els valents