LA BOA EN SEVILLA

Doncs dissabte al matí vol d’Iberia a primera hora en direcció a Sevilla, allà es casaven aquell mateix dia la Montse i en Mateo.

Jo no sóc gaire amant de les bodes, però quan són una mica ètniques et fa il·lusió, si més no curiositat, saber com es celebren allà.

A Sevilla hi ha glamour, dones amb peineta, altres amb pamela, homes amb vestit d’etiqueta de pingüino i cura andalús.... i això es remarcable, perquè no va ser l’únic andalús que hi havia a la festa.

El fet es que la secció catalana estàvem esperant que durant la missa o bé durant el convit hi hauria alguna petita menció a les arrels de la nostra amiga, però l’única cosa amb la que ens varen gratificar va ser un comentari del cura dient-li a la Montse “Tu que eres de donde eres”????.

Encara gràcies que encara que la resta de gent no s’ho cregui som gent pacífica i no diguérem res, encara que més d’un volia cridar Visca l’Estatut!!!. Això si per la nostra part la integració va ser total, ballarem sevillanes, parlarem andalús....

Per desgràcia el final de festa no va ser gaire bo, ja dins de l’autocar algú es va aixecar i s’en va anar dient “esto huele a mierda” .... Espero que amb estatut o sense, gent com aquesta desapareixi per sempre més.