TOCATA I FUITA DEL PERDIGUERO

Doncs en un principi el cap de setmana llarg consistia en això, en un cap de setmana llarg, però moltes coses van passar abans de poder acabar-lo.

De primer, un cop reunits, després de molta indecisió varem conseguir quedar per poder anar al Perdiguero, durant l'esmorzar va quedar clar que el tema consistia en pujar per la vall de Remuñe, dormir al llac de dalt i fer cim al dia següent per baixar posteriorment per la vall de LLiterola.

Al principi tot va anar força be fins que en un moment perdem el camí. Virem i després de creuar el riu descalços conseguim continuar. La pujada es sostinguda, així es que després d'una bona estona la selecció natural fa dos grups, els ràpids i els lents.

Varem pujar al coll que ens conduiria posteriorment a l'altre vall, allà tornem atravessar un segon riu descalços, encara que aquest va ser molt més dur, ja que era casi de nit i l'aigua estava bastant més freda.

Ja de nit arribem al campament, allà alguns companys ens esperen amb una sopeta calenta. Muntem les tendes i a dormir....

Be, a dormir del tot no. Jo la veritat es que no se com van muntar la tenda els meus companys, però el fet es que a les tres del matí amb el fort vent es trena un pal deixant la tenda mig coixa. Al sac s'estava força be, així es que decidim continuar dormint.

A les 6 del matí l'Hector s'aixeca perque te fred i veu la cremallera de la tenda oberta, així que creient que estava trencada decideix cridar al Melo per que la tanqui, però sorpresa, en Melo està afora intentant reconstruir la tenda. Des de dintre l'instem perque entri, que la tragèdia ja no te solució, però quan ja ho hem aconseguit comença a ploure.

Llavors si que varem sortir tots a intentar reconstruir la tenda per tal que no es mulli tot el que teniem dintre. També intentem anar a buscar refugi polític a altres tendes, però ara si que la tragedia s'olorava, de les altres 3 tendes 2 estaven com la nostra.

La nit era més llarga del normal, ja que justament aquell dia endarreriem una horeta.

Al dia següent, enmig d'una gran boira i d'un fort vent, pleguem les tendes, ja que no feia falta desmontarles i marxem corrents cap als cotxes. El cap de setmana s'en havia anat a norris ja que no teniem tendes suficients per sobreviure així marxarem cap a Barcelona amb la cua entre les cames.