L'ESTRET DE MAGALLANES

L'any 1520, Fernando de Magallanes va descobrir el pas entre l'oceà Atlàntic i el Pacífic, des de llavors, aquesta ha estat una de les grans rutes comercials entre Europa, l'Amèrica Atlàntica i l'Àsia. Aquesta nova via comercial, va comportar durant tot el segle XVIII la riquesa de la Patagònia argentina.

Tot això va acabar un cop es va obrir el canal de Panamà. Els vaixells ja no havien de baixar fins a l'estret de Magallanes per poder passar al Pacífic, i per tant va ser una de les causes per les que la Patagonia es va empobrir estrepitosament.

Una de les fites que m'havia proposat en aquest viatge era arribar a Ushuaia, ciutat més austral creuant l'estret de Magallanes. Volia estar allà, volia veure aquell pas que per a molts va ser la gran aventura del segle XVI.

El viatge en si són uns 40 minuts en transbordador per el seu lloc més estret, el paso de la Angostura, uns 8 km. El més bonic es que els dofins van saltant al costat del vaixell durant tot el trajecte.

El viatge però no va acabar aquí, ja que un cop arribes a l'altre costat de l'estret de Magallanes, degut a que es una zona amb frontera amb Argentina, la carretera passa per un camp de mines fins a la frontera propiament dita.

Allà ens fan baixar varies vegades de l'autocar, revisen passaports, revisen motxilles i tot a un ritme tropical de "catxito con catxito, pechito con pechito...." a l'exterior apenes 5 graus de temperatura enmig de l'estepa Patagònica. Típic de pel.licula de Fellini.

Ara be, crec que el més divertit va ser l'última part del viatge. Els últims 200 km els vaig fer en una furgoneta d'aquestes de 10 places amb el conductor. La furgoneta no tenia ni maleter ni vaca així es que varem pujar dos australians, dos israelites, 1 anglesa i jo amb les nostres respectives maletes, una gran cadascú i una petita. Els australians també portaven una taula de windsurf. A mig camí va pujar una sra. argentina amb els seus dos fills, cotxet, maleta....

Podria ser pitjor? Doncs si, perque encara vam recollir una persona més amb el seu equipatge. Així es que imagineu, una furgoneta a tope d'equipatge i gent, camí de la fi del món entre muntanyes nevades amb una taula de windsurf.